"Telebasura" a la màxima exponència

Mira que miro poc la “tele”, però abans d’ahir vaig enganxar un tros d’un programa de la premsa rosa “de luxe”, i el vaig està mirant una estona. Les conclusions que un en treu de veure un programa així en són moltes, i cada qual pitjor.

Per una banda, un es qüestiona molt profundament el servei per el qual està feta una cadena de televisió, que podríem dir a grans trets que és: informativa, educativa i/o d’entreteniment. Sincerament, aquests tipus de programes que es realitzen actualment al voltant de la premsa rosa no es poden englobar en cap d’aquestes finalitats. Així doncs, és molt preocupant veure l’existència de certes cadenes de televisió que el que fan és, dia rere dia, inculturitzar cada cop més a un gruix important de la societat (així ens van les coses). No dic que tothom que consumeix aquest tipus de programes sigui inculta, ni molt menys. També hi ha gent que és prou intel·ligent i que, per molts diversos motius, acaba veient aquest tipus de programa. I que en el fons ho veuen com una espècia de ciència ficció que no els hi acaba afectant al cervell. Però deixeu-me ésser agosarat i dir que, tot i aquest tipus d’espectadors amb aquests mínims de seny que mira aquest tipus de programa, crec que hi ha massa gent que, malauradament, i sense voluntat de tenir menys preu per ningú, no han tingut la sort que la naturalesa i/o la seva educació els hagi proporcionat uns mínims que fan que aquest tipus d’espectacles televisius (si és que es poden dir així)  no els hi “embrutin” el cervell i, com a conseqüència, la nostra societat es vegi abocada, cada cop més, a que hi hagi un gruix important de ciutadans cada cop més manipulats per aquesta “basura”.

No diré que no es pugui fer premsa del cor. Ja ho he dit més d'un cop, sí que es pot fer amb certs criteris mínims de “noblesa” periodística. No ser si encara està en antena, però per posar un exemple a la primera de la televisió espanyola, emetien un programa de premsa rosa, en el qual es limitaven a donar noticies sobre la vida dels famosos. Podien fer-ho amb més o menys gràcia, amb més o menys “cotilleo”, però el que sí que no feien són aquests “espectacles” lamentables de la televisió contemporània que estan deixant en entra dit, les funcions principals d’aquest mitjà. On el crit i l’insult estan a l’ordre del dia.

Veure com una parella va a llençar-se els plats a plató i tot un seguit de “professionals” debaten sobre el tema en qüestió et fa adonar que avui en dia de “qualsevol cosa en diuen treballar”. Clar, després la gent es pregunta com és que hi ha tan fracàs escolar, com és que hi ha tanta gent que no sap donar uns mínims a la feina, com és que hi ha tan poca cultura en el “caparró” de molts individus, com és que moltes altres coses dolentes.... si només cal veure els “referents” que tenen. Els hi inculquen des d’unes plataformes que teòricament haurien d’educar, ensenyar i, també, entretenir, tota una sèries de modals i comportaments dignes d’una societat poc evolucionada culturalment. Els hi ensenyen que es pot guanyar diners sense ser professional en la seva professió (si és que la tenen), utilitzant el recurs fàcil de l’insult i oferint espectacles televisius d’una baixa qualitat que, qualsevol societat que vulgui esdevenir societat com a tal, no hauria de permetre.

En el fons estem en un sistema reiteratiu, en una espiral, en el peix que es mossega la cua. Tu, televisió, ofereix incultura. Amb aquesta incultura alimentaràs una societat que cada cop serà més inculta. D’aquests incultes et nodriràs per fer programes cada cop més incultes, que aconseguiran, altre cop, encara fer més inculta la societat que ja havies aconseguit fer inculta.

Quan fa molts anys la meva iaia em deia que no mirés la “caixa tonta”, ella segur que mai s’hagués imaginat, ni en el pitjor dels escenaris, que avui en dia “gaudiríem” en la nostra societat d’aquest “alt nivell d’incultura televisiva”. Abans era la “caixa tonta”.... ara, senzillament, hi ha programes/cadenes televisives que ni arriben al “nivell” dels tontos.... Per sort sí que tenim algunes cadenes que aposten per la qualitat. I per sort sí que tenim uns professionals que, intentant fer bé la seva feina, sí que es guanyen el qualificatiu de professionals en la seva professió. Intentem de cuidar aquesta qualitat que encara es fa. Perquè si algun dia es perd aquest sector de qualitat.... que Déu ens agafi confessats!!!!