Diuen que serà el referent en la pròxima temporada com a novetat esportiva. Després de les últimes temporades de glòria que gaudeix aquest meravellós esport, han decidit reinventar-lo per modernitzar aquest esport i poder-lo apropar a la gent de ciutat.
La televisió mou masses...ben bé que ho sabem tots plegats... i sols cal veure l’afecta que té en la societat l’emissió d’un determinat producte televisiu. D’exemples en tenim un grapat... des dels “operación triunfo”, on tot d’un plegat tothom vol ser cantant (amb les greus conseqüències per les orelles de la gent).... passant per “caçador de bolets”, programa que a més de fer famosos, de la nit al dia, al trio de iaios que viuen a pagès a la seva masia.... desconnectats del món que els envolta (i quina sort que en tenen...), augmenta considerablement la curiositat de la societat civil catalana.... especialment dels “quemacos”, que decideixen tot d’un plegat agafar el 4x4 de luxe amb pneumàtics de “slick” que mai ha trepitjat ni un centímetre de terra, i anar-se’n cap a les muntanyes a saquejar tot el que trobin.... especialment bolets.
La televisió a més també ens gratifica cada any emeten el Concurs Internacional del Gos d'Atura de Castellar de N'Hug (o d’algun altra poble d’aquests tan pintorescs que ens ofereix el nostre petit però bonic país)... que tot i no aconseguir la quota d’audiència d’un partit de futbol.... assoleix la seva missió de divulgar un esport més dins de la nostra societat i fer conèixer a la gent que existeixen més vida més enllà del futbol.... i és que poca diferència hi ha entre veure córrer un manat d’ovelles guiades per un gos... que un manat de xicots córrer darrera una pilota....
I ara us preguntareu....perquè ens explica ara aquest xic això dels gossos d’atura??... Doncs perquè avui he presenciat, per desig del destí, a una primícia a nivell mundial: gos d’atura “indoor”.... sí, sí... això mateix...indoor!!!! Jo ja he mogut quatre fils i estic en contacte amb els senyors del Palau Sant Jordi, ja que m’agradaria tenir la primícia a la ciutat de Barcelona. I és que aquest emblemàtic recinte (el Palau) que serveix per fer-hi de tot.... demanava a crits celebrar un espectacle d’aquestes dimensions. Si s’hi ha esquiat, s’hi ha fet windsurf, s’hi fa el supercross, el enduro.... perquè no el gos d’atura indoor?
I és que avui m’he quedat meravellat davant de tant perfecte harmonia entre l’home i el gos. Compenetració perfecte, com un bon rellotge suís. Jo baixava les escales del pàrquing cap agafar el cotxe després d’un “dur” dia de treball universitari.... quan de cop sem creua un gos. En un principi no hi he donat més importància.... ves... un gos caminant... mentre no mel trobi jugant a la play-station res d’anormal.... anormal seria si mel trobés jugant als “clics de Playmobil”.... perquè diria que el jovent d’avui en dia ja no sap qui són aquests de playmobil... encara diria més... estic segur que els nedons juguen a la videoconsola dins de la panxa de la mare.... i els molt espavilats l’amaguen quan els hi fan l’ecografia...
Però el gos m’ha tornat a passar pel costat.... i un altra cop....mmm la cosa m’ha començat a semblar estranya.... M’he quedat pensatiu pensant en el gos (valgui la redundància)... fins que he vist el seu company de professió... un home tot dret allà dalt de la rampa del pàrquing fent indicacions al gos (com el pastor dret dalt d’un turó guiant a les seves ovelles amb l’ajuda dels seus gossos d’atura). Llavors ho he vist clar: estava davant d’un fet històric.... “enriuten” de la caiguda del Mur de Berlín... això sí que era històric....
Ben pensat.... aquest home s’està adelantant al futur... perquè amb l’excusa de voler apropar aquest esport a la gent de ciutat.... el que realment pretén és adaptar-se ell, el seu gos i el seu ramat d’ovelles al futur que ens espera en aquest planeta terra.... quan el tinguem tant cobert de ciment i totxos, que ja no ens quedi ni un pam de terra per gaudir.... llavors ens en recordarem d’haver volgut ser abelles i anar de flor en flor....
La televisió mou masses...ben bé que ho sabem tots plegats... i sols cal veure l’afecta que té en la societat l’emissió d’un determinat producte televisiu. D’exemples en tenim un grapat... des dels “operación triunfo”, on tot d’un plegat tothom vol ser cantant (amb les greus conseqüències per les orelles de la gent).... passant per “caçador de bolets”, programa que a més de fer famosos, de la nit al dia, al trio de iaios que viuen a pagès a la seva masia.... desconnectats del món que els envolta (i quina sort que en tenen...), augmenta considerablement la curiositat de la societat civil catalana.... especialment dels “quemacos”, que decideixen tot d’un plegat agafar el 4x4 de luxe amb pneumàtics de “slick” que mai ha trepitjat ni un centímetre de terra, i anar-se’n cap a les muntanyes a saquejar tot el que trobin.... especialment bolets.
La televisió a més també ens gratifica cada any emeten el Concurs Internacional del Gos d'Atura de Castellar de N'Hug (o d’algun altra poble d’aquests tan pintorescs que ens ofereix el nostre petit però bonic país)... que tot i no aconseguir la quota d’audiència d’un partit de futbol.... assoleix la seva missió de divulgar un esport més dins de la nostra societat i fer conèixer a la gent que existeixen més vida més enllà del futbol.... i és que poca diferència hi ha entre veure córrer un manat d’ovelles guiades per un gos... que un manat de xicots córrer darrera una pilota....
I ara us preguntareu....perquè ens explica ara aquest xic això dels gossos d’atura??... Doncs perquè avui he presenciat, per desig del destí, a una primícia a nivell mundial: gos d’atura “indoor”.... sí, sí... això mateix...indoor!!!! Jo ja he mogut quatre fils i estic en contacte amb els senyors del Palau Sant Jordi, ja que m’agradaria tenir la primícia a la ciutat de Barcelona. I és que aquest emblemàtic recinte (el Palau) que serveix per fer-hi de tot.... demanava a crits celebrar un espectacle d’aquestes dimensions. Si s’hi ha esquiat, s’hi ha fet windsurf, s’hi fa el supercross, el enduro.... perquè no el gos d’atura indoor?
I és que avui m’he quedat meravellat davant de tant perfecte harmonia entre l’home i el gos. Compenetració perfecte, com un bon rellotge suís. Jo baixava les escales del pàrquing cap agafar el cotxe després d’un “dur” dia de treball universitari.... quan de cop sem creua un gos. En un principi no hi he donat més importància.... ves... un gos caminant... mentre no mel trobi jugant a la play-station res d’anormal.... anormal seria si mel trobés jugant als “clics de Playmobil”.... perquè diria que el jovent d’avui en dia ja no sap qui són aquests de playmobil... encara diria més... estic segur que els nedons juguen a la videoconsola dins de la panxa de la mare.... i els molt espavilats l’amaguen quan els hi fan l’ecografia...
Però el gos m’ha tornat a passar pel costat.... i un altra cop....mmm la cosa m’ha començat a semblar estranya.... M’he quedat pensatiu pensant en el gos (valgui la redundància)... fins que he vist el seu company de professió... un home tot dret allà dalt de la rampa del pàrquing fent indicacions al gos (com el pastor dret dalt d’un turó guiant a les seves ovelles amb l’ajuda dels seus gossos d’atura). Llavors ho he vist clar: estava davant d’un fet històric.... “enriuten” de la caiguda del Mur de Berlín... això sí que era històric....
Ben pensat.... aquest home s’està adelantant al futur... perquè amb l’excusa de voler apropar aquest esport a la gent de ciutat.... el que realment pretén és adaptar-se ell, el seu gos i el seu ramat d’ovelles al futur que ens espera en aquest planeta terra.... quan el tinguem tant cobert de ciment i totxos, que ja no ens quedi ni un pam de terra per gaudir.... llavors ens en recordarem d’haver volgut ser abelles i anar de flor en flor....
